Revolució en temps de guerra : Catalunya 1835-1843 [Enregistrament de vídeo] / a càrrec de Anna Maria Garcia Rovira, historiadora ; presenta: Joan Solé, ponent de la Secció
Garcia i Rovira, Anna Maria


2020
1 fitxer de vídeo (100 min) : digital, so, color, fitxer MPEG
Enregistrament : Barcelona : Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès, 12 de febrer 2020. Acte organitzat per la Secció d'Història de l'Ateneu Barcelonès.

Entre 1835 i 1843 es succeeixen a Catalunya un seguit d'aldarulls -de bullangues en deien a l'època- que provoquen la transformació liberal del sistema polític absolutista. El fet que a l'estiu del 1835 esclatés la revolució liberal en algunes ciutats catalanes, en particular Reus i Barcelona, només s'explica si tenim en compte que Catalunya es trobava immersa en una guerra, l'anomenada primera guerra carlina, una verdadera guerra civil.

Barcelona, enginy de la revolució liberal : exaltats, milicians i conspiradors [Enregistrament de vídeo] / amb Jordi Roca Vernet, historiador ; presenta: Joan Solé, ponent de la Secció
Roca i Vernet, Jordi


2020
1 fitxer de vídeo (96 min) : digital, so, color, fitxer MPEG
Enregistrament: Barcelona : Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès, 13 de gener de 2020. Acte organitzat per la Secció d'Història de l'Ateneu Barcelonès.

El Trienni Liberal constituí un moment extremadament convuls. Els col·lectius i individus que van integrar el moviment liberal exaltat barceloní van crear un espai capaç d'articular un moviment heterogeni en el qual s'integraven les societats secretes (comuners, paramaçons i carbonaris), i un bon nombre de milicians procedents dels sectors populars del liberalisme.

Dones de Barcelona : històries barcelonines [Enregistrament de vídeo] / a càrrec d'Elisenda Albertí, escriptora i editora ; presenta: Joan Solé
Albertí i Casas, Elisenda


2018
1 fitxer de vídeo (75 min) : digital, so, color, fitxer MPEG
Pertanyent al Cicle Històries de Barcelona. Enregistrament : Barcelona : sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès, 26 de febrer de 2018. Acte organitzat per la Secció d'Historia de l'Ateneu Barcelonès.

Al llarg de la història de la ciutat de Barcelona algunes dones van aconseguir sobresortir d'entre la massa anònima. Artesanes, propietàries de fàbriques, botigueres i comerciants que prenien protagonisme en morir el marit, però també estudioses, humanistes i emprenedores que, malgrat totes les dificultats imposades a la seva condició femenina, assoliren una vida i una identitat pròpies.

La Caputxinada, 50 anys [Enregistrament de vídeo]



2016
1 fitxer de vídeo (89 min) : digital, so, col., fitxer MPEG
Enregistrament: Barcelona : sala d'actes Oriol Bohigas de l'Ateneu Barcelonès, 7 de març de 2016. Acte organitzat per la Secció d'Història de l'Ateneu Barcelonès. Presenta: Jordi Casassas Ymbert i Joan Solé. Intervenen: Carles Santacana, Carme Trilla, Pau Verrié i Joan Botam.

La Caputxinada és el nom amb que fou conegut popularment el setge al qual foren sotmesos els representants de totes les facultats i escoles universitàries de Barcelona, així com els convidats intel·lectuals, durant l'acte de constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, els dies 9, 10 i 11 de març de 1966. La Caputxinada, constituí la culminació de tot un procés que arrenca el 1957 i que anava dirigit a aconseguir la creació d'un sindicat democràtic i funcional dels universitaris, el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), que va acabar amb l'hegemonia del sindicat franquista (SEU) i va esdevenir el dinamitzador de la protesta estudiantil. El setge i posterior assalt policial al convent dels Caputxins de Sarrià suscità un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica, i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista d'importants sectors eclesiàstics i professionals.